diumenge, 23 de gener de 2011



Bon Any Nou a tots aquells que visiteu aquest blog. El dia 16 va ser la festa de Sant Marcel i com ja es habitual varem ballar sardanes. Va fer un dia molt bonic i les sardanes tot i que eren en C.D. van ser molt maques. Com que no tenim fotos d'aquesta festa us posarem la del premi Horta-Guinardó de la Emi, així com el discurs que va fer per a la ocasió.


Discurs

En primer lloc, vull donar les gràcies a les persones i entitats que m'han proposat per a aquest premi i als membres del jurat que amb el seu vot me l'han atorgat, moltes gràcies a tots.
Aquest es un premi que em fa especial il·lusió pel que significa de reconeixement envers el mon de la sardana, es per això que el vull compartir amb la meva entitat i la seva junta, el Grup Sardanista Horta, del que m'honora ser presidenta i que desde els anys 50 treballa incansablement pel foment i la difusió de la sardana.
el vull dedicar a la meva família que sempre m'ha donat suport incondicionalment, i tambè als meus alumnes pel seu esforç i la seva paciència.
La sardana forma part del nostre patrimoni cultural mes arrelat. El folklore i les tradicions son juntament amb la llengua el que ens fa diferents d'altres pobles, caldría que la valoressim i estimessim com valorem i estimem la notra terra, perqué entre el mestissatge, la fusió i la globalització, la sardana es allà al mig, intentant conservar la nostra essencia, i si deixem que es perdi, que ens quedarà que ens faci diferents d'altres cultures?
Per què creiem que la sardana es carrinclona, cosa del passat o cosa de vells?
Podríem fer que fos la dansa del futur ensenyant als nostres fills i als nostres nets a ballar-la i a disfrutar amb el seu ritme.
Si us plau, balleu sardanes i ensenyeu als vostres que si es important preservar la nostra llengua, tambè ho es preservar la nostra dansa.
I tant de bo que les administracions donessin mes suport a les entitats que treballem per ella.
Moltes gràcies. Visca la sardana i visca Catalunya